La presència de les dones a l´esport

Escrito el 07/03/2023
admin

La presència de les dones a l´esport   La presència de les dones en la informació esportiva avança, però encara està massa lluny de la paritat. Aquesta és l’alerta que fa el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) sobre la bretxa de gènere que existeix en la programació esportiva que s’emet per la televisió, tot […]

La presència de les dones a l´esport

La presència de les dones en la informació esportiva avança, però encara està

massa lluny de la paritat. Aquesta és l’alerta que fa el Consell de l’Audiovisual de

Catalunya (CAC) sobre la bretxa de gènere que existeix en la programació

esportiva que s’emet per la televisió, tot i la millora notable experimentada en els

darrers anys.

Aquesta és la principal conclusió d’un estudi europeu coordinat pel CAC, en el

qual s’han analitzat vuit televisions públiques de Catalunya, França, Portugal,

Croàcia i Andalusia. L’informe és una iniciativa de la Xarxa d’Autoritats de

Regulació Mediterrànies (RIRM, per les sigles en francès), que aplega 27

autoritats audiovisuals de 24 països i territoris de la conca mediterrània. El RIRM

ja va realitzar un primer informe comparatiu sobre la presència de l’esport femení

l’any 2016.

La informació sobre esport femení en els teleinformatius de TV3 suposa el 10,4%

del temps total de les notícies esportives. Es tracta d’un percentatge que triplica

el registrat fa sis anys (3,9%), però que, en canvi, queda molt per sota de la

presència de la dona en la informació política, on assoleix el 38,9%.

Aquesta infrarepresentació de la dona en l’àmbit esportiu no és exclusiva de

Catalunya, sinó que també es produeix a França, Andalusia, Croàcia i Portugal.

De fet, els mitjans públics catalans i croates són els millor situats.

En relació amb Esport3, la presència de la dona esportista en l’informe del 2022

ha estat del 10,5%, la qual cosa suposa duplicar la dada de l’informe del 2016

(5,3%).

L’informe adverteix que les retransmissions esportives estan supeditades a la

capacitat dels diferents prestadors d’accedir a l’adquisició de drets d’emissió de

les competicions.

Les conclusions arriben després d’haver estudiat tres setmanes de programació

del 2022, amb mostres dels mesos de març, abril i maig. En total, les cinc

autoritats reguladores participants han analitzat 1.395 programes i més de 750

hores de programació.

Les cinc autoritats audiovisuals que han participat en l’estudi han estat les

següents: l’AEM de Croàcia, l’Arcom de França, el CAA d’Andalusia, l’ERC de

Portugal i el CAC. L’estudi ha analitzat la programació esportiva de vuit canals

de televisió de titularitat pública, dels quals sis eren generalistes i dos,

especialitzats en esports. En el cas de Catalunya, els canals analitzats han estat

TV3 i Esport3.

El president del CAC, Xevi Xirgo, ha dit: “La internacionalització del Consell de

l’Audiovisual de Catalunya és el que ens permet disposar d’estudis comparatius

a l’hora d’analitzar temes tan transcendents com la presència de l’esport femení

a les programacions esportives televisives”.

La consellera responsable de gènere del CAC, Laura Pinyol, ha assenyalat:

“Passar d’un 4 per cent a un 10 per cent en sis anys és una molt bona notícia.

Ens felicitem, per exemple, per l’aposta continuada que ha fet la Corporació

Catalana de Mitjans Audiovisuals a través dels seus canals i això realment ens

ajuda a canviar la sensació entre la societat que la presència de l’esport femení

ha deixat de ser anecdòtica. Però en cap cas ens podem donar per satisfets,

perquè som molt lluny encara de la paritat”.

Declaracions de tres esportistes i d’una periodista

També han realitzat declaracions tres esportistes catalanes, així com la

periodista de TV3 Maria Fernández Vidal, que considera que la paritat entre

esport femení i masculí és un objectiu que es pot aconseguir.

Les esportistes són: Laia Codina Panedas, jugadora de futbol del FC Barcelona;

María Pérez Araújo, jugadora de bàsquet de l’Uni Girona, i Clara Pérez

Calderón, jugadora del l’Atlètic Terrassa Hockey Club. Les tres coincideixen a afirmar que la situació ha millorat en els darrers anys, per bé que no es poden

donar per satisfetes i cal continuar amb la demanda de més espai per a l’esport

femení. [Podeu trobar les declaracions completes, en format vídeo, a l’enllaç

situat al final d’aquesta nota de premsa.]

Informe del CAC i del RIRM

Les dades analitzades han donat lloc a dos informes: en primer lloc, un elaborat

pel CAC, exclusivament sobre TV3 i Esport3; i, en segon lloc, un del RIRM,

coordinat pel CAC, que compara les dades de les vuit televisions de l’àrea

mediterrània. [Tots dos estan inclosos, via enllaç, al final d’aquesta nota de

premsa.]

L’informe del RIRM ha analitzat de manera separada tres tipus de programes:

els teleinformatius, els magazins d’esports i les retransmissions esportives.

Com a referència contextual en el cas de Catalunya, cal indicar que, segons

dades del 2021, les dones representen aproximadament una quarta part (27,3%)

de les 597.274 llicències esportives federades a Catalunya.

Teleinformatius

En els teleinformatius de TV3 (TN matí, TN migdia, TN vespre i rodets

informatius), la proporció d’informació esportiva protagonitzada únicament per

dones ha estat del 10,4%, tenint en compte tot el programa (titulars, cos principal

i bloc esportiu). El temps dedicat a l’esport masculí s’ha situat en el 80,4% i el

9,2% restant s’ha destinat a esports on participen conjuntament homes i dones.

Això suposa que la presència de dones esportistes s’ha triplicat en els darrers

sis anys, atès que el percentatge de TV3 va ser del 3,9% el 2016. Però encara

té espai per millorar si es compara amb la presència de la dona en la informació

política d’aquest canal: segons el darrer informe quadrimestral del CAC (gener[1]abril del 2022), la presència de la dona política en els teleinformatius de TV3 se

situa en el 38,9%.

En relació amb Esport3, la presència de la dona esportista a l’informe del 2022

ha estat del 10,5%, la qual cosa suposa duplicar la dada de l’informe del 2016

(5,3%).

Pel que fa a la resta de canals mediterranis, el temps dedicat a l’esport femení

ha oscil·lat entre el 19% de Croàcia i l’1,8% de Portugal. Cal puntualitzar que el

canal generalista croata (HRT1) n’obté la proporció més elevada, però, en canvi,

el temps de notícia és el més reduït en termes absoluts (poc més de dues hores).

El resultat d’Andalusia (on es va analitzar el canal Andalucía TV, que comparteix

informatius amb Canal Sur) ha estat del 8,3%. En el cas de França, els resultats

han estat gairebé la meitat que a Catalunya. En concret, France 2 ha destinat a l’esport femení el 4,7% del total de temps esportiu en els seus teleinformatius,

mentre que a France 3 s’ha situat en el 6,4%.

Magazins d’esports

En el segon bloc de l’informe s’han analitzat els magazins d’esports, presents

en els canals generalistes i, en el cas de Catalunya i de Croàcia, ubicats en els

canals especialitzats en esports respectius. Pel que fa al temps dedicat a l’esport

femení, els resultats han estat bastant minoritaris i, en alguns casos, pitjors que

els corresponents als teleinformatius.

En concret, la presència de continguts centrats en les dones ha oscil·lat entre el

14,3% i l’1,1%. El resultat més alt (14,3%) ha correspost a France 3, el doble que

en els teleinformatius d’aquest prestador. Molt semblant ha estat el cas

d’Andalucía TV (14,2%). En una posició per sota de la mitjana s’ha situat Esport3,

amb el 2,5%, una quarta part de la dada obtinguda en els teleinformatius del

mateix canal (10,5%). A la cua s’hi troba la RTP1 portuguesa, que, amb només

l’1,1%, està en línia amb el resultat dels seus teleinformatius (1,8%).

Encara en l’apartat de magazins d’esports, l’estudi també ha mesurat la

composició de les tertúlies i els debats, en els quals la presència de les dones

no depèn de l’actualitat informativa, sinó només de la decisió de la direcció dels

programes. Val a dir també que gairebé el 90% de les participacions en espais

de tertúlies i debats esportius s’ha detectat en els magazins dels dos canals

especialitzats en esports analitzats (Esport3 i SPTV de Croàcia). En els altres sis

canals generalistes, se n’han trobat, però en un nombre molt reduït, la qual cosa

requereix interpretar-ne amb prudència els resultats.

Pel que fa als dos canals especialitzats, la presència més elevada de tertulianes

i participants en debats ha estat a Esport3, on gairebé el 24% de les

intervencions ha estat per part de dones (sobre un total de 752 participacions).

Quant al canal SPTV, la proporció de dones en espais de tertúlies i de debats

esportius ha estat del 6,6% (sobre un total de 271 participacions).

Retransmissions esportives

L’informe adverteix que les retransmissions esportives estan supeditades a la

capacitat dels diferents prestadors d’accedir a l’adquisició de drets d’emissió de

les competicions.

Com en el bloc anterior, la major part de les retransmissions esportives s’han

emès pels dos canals especialitzats esmentats. En concret, Esport3 ha emès 98

retransmissions i el canal SPTV n’ha emès 93. La resta de canals generalistes

n’ha difós un total de 25.

En el cas d’Esport3, s’hi ha registrat un 30,6% de retransmissions d’esports

practicats només per dones. En el cas de TV3, el resultat ha estat del 100%, però cal matisar que aquest percentatge correspon al fet que només van emetre dues

retransmissions: dos partits de futbol de la Lliga Iberdrola, jugada per dones.

Pel que fa a Croàcia, totes les retransmissions s’han emès mitjançant el canal

especialitzat SPTV i la ràtio de competicions de dones s’ha situat en el 12,9%.